martes, 24 de enero de 2017

La recerca del foc (pel·licula)

RESUM DE LA PEL·LICULA:

La pel·licula et situa fa 80.000 anys a.C. Una tribu te foc a la seva cova, que en aquell temps era escencial per viure,una altra tribu de mes persones els veu i els volen atacar per aconseguir una mostra de foc per ells desprès poder ferne mès. Durant la pel·licula les dos tribus lluiten, una per tenir només ells el foc, i l'altre per aconseguir-lo. Un dels de la tribu atacant agafa una mostra de foc i la porta amb un pal cap a la seva cova, pero pel camí un dels defensor el mata amb una llança i tirant-li una pedra al cap. Al final el foc s'apaga i les tribus lluiten entre elles per sobreviure, la tribu que defensava es poden escapar unes 20 persones i pel el camí es troben amb animals (llops i algún animal més) que maten a unes 5 persones. Per escapar-se es refugien en uns aiguamolls. El xaman de la tribu es va quedar refugiat amb una mostra de foc a la cova i desprès va cap els aiguamolls, quan la tribu atacant ja se na anat, va als aiguamolls amb una mena de  de fusta, al trebasar els aiguamolls se li apaga i la tribu no te remeï, es moren uns quants per el fred  i al final 3 hominits sen van a buscar foc avera si poden trobar alguna mostra.
Després d' un rato, finalment troben foc a una tribu que sabien fer foc, però tenien por de que sel's mengesin, després 2 els distrauen i 1 agafa una mica de foc. Finalment arriben tots 3 a una cova amb una mica de foc.



ANÀLISI CRÍTICA


FITXA TÈCNICA:

Director: Jean-Jacques Annaud

Any d’estrena: 1982

Nacionalitat: Canadà, França i Estats Units

Títol original: La Guerre du feu

Durada: 100 minuts.

Indrets on s’ha rodat: Islàndia

Actors principals: Everett McGill, Rae Dawn Chong, Ron Perlman i Nameer El-Kadi.


Escena 1:
Aquest grup és nombrós, bojos pel foc. Era molt necessari en aquella època. Ells, en tenien, estaven defensos dels animals salvatges, perquè amb el foc, els podien espantar.
 Dormien tots junts, un al costat de l’altre. Entre ells es respectaven, però no tenien la millor relació.


Escena 2:
El grup és atacat per un grup de homos menys avançat, què tampoc sabien fer foc, els ataquen per tal d’aconseguir-lo. Entre la lluita i la guerra el foc s’apaga, però un membre aconsegueix guardar-ne una petita flama.


Escena 3:
Ara el grup està indefens perquè no tenen foc, han de anar a un aiguamoll perquè els animals salvatges no els pugin atacar.
Més tard arriba el membre que havia guardat una petita flama, però al final sel’s hi apaga.

Escena 4:
Els tres homínids troben  les cendres i  es posen molt contents, es posen a jugar amb elles. Estan molt contents perquè saben que algu que està a prop d' ells, té foc. Aleshores van veure un cadaver humà sota la cendra i es van espantar perquè sabien que eren canívals.  Haurien d' actuar seriosament.

Escena 5:
Els tres homínids fan una estrategia per tal de despista-los. Dos homínids distreuen a la tribu mentre que l'altre roba el foc. Ho havien de fer be a la primera perque si els pillaven sel's mengarien. són canívals.. Semblen menys evolucionats i són  peluts i grossos.. Un cop distrets, un aconsegueix agafar foc i els altres dos aconsegueixen escapar. Ja tenen foc.
La noia que ha estat alliberada del grup caníval s'uneix al grup dels hominits. Els canívals els veuen i els ataquen. Quan els van a atacar apareixen uns mamuts en el qual els canívals els hi tenen por. Els hominits els hi donen de menjar.
Una nit, la noia s' escapa i el protagonista que s' havia enamorat la persegueix. els altres 2 es queden al radere. La noia havia retornat en el seu poblat perquè el trobava a faltar. Finalment, la noia es va quedar embrrassada.

Conclusió. Creiem que aquesta pel.licula se l' han currat molt tot, han clavat l' habitat el maquillatge i tot. Ha sigut una pel.lícula molt xula. Gràcies Joan per haver-nos posat aquesta pel.lícula.

domingo, 22 de enero de 2017

ELS PRIMERS METAL·LÚRGICS
Respon les següents preguntes (consulta l’apartat dels continguts del web)
  1. Quins metalls es van començar a fer servir a partir del 5.000 aC? Anomena’ls, escriu-ne la seva cronologia i explica’n les principals característiques.
  2. Quines tècniques diferents es van fer servir per treballar-los? En què consistien?
  3. Quines cultures ens van aportar cada un dels metalls diferents?
  4. Quines utilitats es van donar als estris de metall?
  5. Per què la metal·lúrgia va comportar una especialització més gran del treball?
  6. Quins nous oficis van sorgir?
  7. Quins avantatges tenien els metalls respecte a la pedra, la fusta i l’os?
  8. Com es va produir la primera diferenciació social?
  9. Quins dos invents van anar lligats al desenvolupament del comerç?
  10. Explica, a partir del dibuix sobre la metal·lúrgia els diferents passos necessaris per aconseguir un estri de metall.




  1. Per què alguns historiadors afirmen que l’ús del ferro va comportar una certa “democratització” de la metal·lúrgia prehistòrica?


Investiga

  1. Consulta l’article sobre les mines prehistòriques de Gavà publicat a la revista Cavall Fort i elaboreu un text que resumeixi la següent informació:
    1. Com eren les mines, quan es van construir, què era la variscita i per a què s’utilitzava. Il·lustra el text amb algunes imatges de varisicita.
    2. Com vivien els miners i quines evidències arqueològiques s’han trobat a les mines que ho confirmin.
    3. Què és la Venus de Gavà, on es va trobar i què ens diu sobre les creences dels seus contemporanis. Busca a Internet com era i enganxa al blog una foto seva.



1-El coure: està relacionada amb la arribada de la anomenada cultura del baix campaniforme, que es carecteritzava per la seva ceràmica en forma de campana

2-La forja: consisteix a escalfar el matallper moderar-lo millor. Desprès va apareixer la fosa, que es un procés més complexa mitgençant el qual s'escalfa el matall fins a liquar-lo  per poder donar-li forma abocant-lo en motlles

3-Coure: campaniforme 
Bronze: los millares i més tard el Argar
Ferro: camps d'urnes

4-coure= ceramica de campana, bronze= objectes de decoració, eines, i armes, ferro= armes

5- l' elaboració de metalls era una tasca difícil, que requeria veritables especialistes.

6- l' aparició d' artesans ( metal·lurgis, joiers, ceramistes...)

7- Que eran més resistents

8-Cada un era especialista en el seu ofici, treballaven

9-La nevegació en vela i la roda

10-Primer, feien, amb pedra, la forma de l’eina que volien aconseguir, després ho omplien de bronze, coure o ferro fos fins que es refredes, després trencaven la pedra per aconseguir l’eina de metall.


          Perquè va produir transformacions importants en la societat neolítica.

   12. 
    Les mines prehistòriques de Gavà eren unescambres subtàrranies amb cambres i amb pous.  
    Les mines tenien molta variscita. La variscita és un mineral de color verd molt dens que el feien servir per a crear braçalets, collarets i penjolls.
    Els miners vivien amb animals domestics, conreaven cereals i llegums pescaven peixos i recollien marisc del proper Mediterrani. Se sap perquè els escombriaires van trobar restes d’alló que menjaven. També sabem que a les mines hi treballaven homes, dones i nens. Eren baixos i no vivien gaires anys, molts tenien problemes musculars de tant treballar ajupits o de transportar cistells amb minerals. Tenien una vida molt dura. Això ho sabem ja que quan es moria algú, el dipositaven en una mina abandonada amb ofrenes i els arqueòlegs, excavant les mines, s'ho han trobat i han pogut estudiar els esquelets.
    Resultado de imagen de Venus de Gavà,La Venus de Gavà és una gerra, una mena de divinitat a la fertilitat de la terra. La van trobat a les escombraries però abans havia estat a les mines de Gavà. Era un tipus de deesa amb uns ulls grans com un sol. Les creences dels seus contemporanis eren de foradar el crani dels miners i, alguns, després d'aquesta operació, no morien!



    martes, 10 de enero de 2017

    El clan de les arts


    Aquesta semana em estat treballant l'art prehistòric. A continuació podeu veure la capsa de conceptes claus que hem anat treballanta partit de la informació de la web.



    Art prehistòric (art rupestre)
    Art parietal (pintures rupestres)
    Art moble
    (escultures)
    Megàlits
    ( construccions de grans pedres)

    Rituals de cacera
    Culta a la fertilitat
    Color bàsic( ocre, vermell i negre.
    Pigmens naturals( carbó, sang i òxid de ferro)

    Pintura Naturalisme.
    Més antigues (30000 anys)
    Realisme
    Animals solts
    Detallisme
    Volum
    Perfils de mans
    Simbols geomètrics

    Pintura escamatica
    Menys realisme
    Més recens (10000 anys)
    Escenes de caça
    Vida cotidiana
    Figura humana
    Monocromàtiques.

    Generalment figures petites
    Fet amb pedre o fusta
    Figures d’animals, de la cacerra o de dones
    En les seves figures destacaven els pits, elsmalucs i les cuixes
    Fecunditat


     MENHIR
    A Europa 
    A partir del mil·leni V aC
    monuments de grans lloses de pedra s'aqnomene megàlits.
    Mostra societat
    Monòlit de pedra clavat a terra de possicíó vertical
    Commemorativa d'algun fet importat 
    Marca terreturial
    DÒLMEN
    s'agrupen una gran diversitat de monuments
    Cambra formada per grans pedres,
    A dintre s'hi diposen els els cossos dels difunts
    CRÒMLEC
    monument  format diversos menhirs en cercle semicercle o filera, la seva funció s' associa en algun tipusde culte agrari o solar.